Quan un estima no té el problema de “no saber què dir”.
Els enamorats no acaben mai la corda: potser repeteixen
conceptes, però això no és cap desgràcia...
(Pregar, es pot fer a qualsevol hora i a TOT ARREU)
Heus aquí QUELCOM que potser serveix
de PREGÀRIA - REFLEXIÓ:
SENYOR:
Feu-nos valents per a enfrontar-nos amb nosaltres
mateixos quan ens aclaparen la por i la covardia...
Feu-nos senzills i generosos, forts i inflexibles, però sense
ser tossuts.
Que no donem mai l’esquena quan cal donar la cara...
Doneu-nos un camí, no fàcil ni flonjo, sinó virtuós, encara
que ens resulti aspre i sembrat de dificultats. El que costa
és el que més s’estima.
Que siguem forts en el temporal i comprensius amb els que
s’enfonsen.
Feu-nos capaços de somriure sense perdre el sentit joiós
del bon humor.
Doneu-nos l’oli virtuós que unta de tendresa les paraules
que grinyolen.
Deslliureu-nos de l’orgull que ens fa centres de l’univers i
que es nota en els cops de porta, morros, crits i
xarrabascat...
Mireu la nostra vida buida i sembreu en nosaltres la
fidelitat, l’amor i la generositat...
Que sapiguem ser dúctils, manejables, senzills, abnegats...
Amén
Extret del llibre “Pensaments caçats al vol”
Mn. Sebastià Codina Padrós
