Em faig vell

Senyor, tu saps més bé que jo que em faig vell i que un dia seré un dels “vells”.
Guarda’m d’aquest costum fatal de creure que he de dir alguna cosa a propòsit de tot i en totes ocasions.

Deslliura’m del desig obsessiu de posar en ordre els afers dels altres.
Fes-me reflexiu, però no sorrut; servicial, però no autoritari.
Em sembla una llàstima que no faci servir tota la meva reserva de seny, però tu saps, Senyor … que voldria conservar alguns amics.

Frena’m perquè no expliqui els detalls sense parar, dóna’m ales per a arribar a la fi del que dic.
Tanca els meus llavis quan vulgui parlar dels meus mals i xacres, malgrat que augmentin sens parar i que resulti cada vegada més dolç, al cap dels anys, el fet d’enumerar-los.

No goso demanar-te d’arribar fins a trovar gust en la recitació dels mals dels altres, però ajuda’m a suportar-los amb paciència.

No goso reclamar que em donis una memoria més bona, però dóna’m una humilitat creixent i menys petulància quan la meva memòria xoqui amb la dels altres.

Ensenya’m la gloriosa lliçó que pot ser que m’equivoqui.

Guarda’m. No tinc pas un desig vertader de santedat: hi ha sants que són tan difícils d’imitar!
Però una persona vella i amargada ben segur que és una de les intervencions supremes del diable.

Fes-me capaç de veure el que hi ha de bo allà on hom no esperava de trobar-ho i de reconèixer talents a la gent que ningú no els en veu. I dóna’m la gràcia per a dir-los-ho …





Amén

Descarrega-te-la aquí

PREGÀRIES

www.concursbiblic.com